EL NUCLI ANTIC DE CALAFELL
Llargada de la ruta: 1.886 m
Dificultat: baixa
El punt de trobada és la plaça de Catalunya de Calafell, al davant de la casa de la vila i l'església de la Santa Creu.
Pugem pel carrer de les Penyes fins a una placeta, que antigament es deia plaça del Trinquet. Sense deixar el carrer, donem tota la volta al castell de la Santa Creu, passant pel carrer de l'Aire: Podem observar sitges, tombes antropomorfes i la muralla del castell. Al final, hi pugem per la rampa d'accés i el visitem per dins.
Un cop acabada la visita, tornem a baixar per la rampa i seguim pel carrer Major, un dels més antics del poble, fins a la plaça de la Constitució, que antigament es deia plaça Major, ja que hi havia l'antic edifici del Comú i el casalot de la rectoria. Aquesta encara hi és, però es tracta d'un edifici modern. Es tracta de la part urbana més antiga de tot Calafell, el nucli històric.
Carrer Major avall arribem al carrer de Jesús, el qual seguim cap a la dreta. Es tracta de l'antiga carretera TV-2126, avui sortosament desviada pel costat del torrent de la Graiera o de la Cobertera. Seguint endavant deixarem a l’esquerra un solar que havia estat ocupat per una casa d'indians: cal Cubano. Caminem avall fins a la cantonada dels carrers de Joan Miró i del Pou i trenquem a l'esquerra per aquest últim: aquest era el camí natural per sortir de Calafell en direcció a les zones de conreu de la banda de llevant del poble i també cap a Vilanova i Barcelona, seguint el camí de la costa. Al llarg del carrer del Pou trobarem cases bastant antigues.
Al final del carrer trobarem la plaça de les Eres i, al davant mateix, la masia de cal Bolavà, avui seu dels departament de Cultura de l'Ajuntament. Després de la visita al magnífic jardí del davant, reprenem el recorregut pujant pel carrer de Ventura Gassol, paral·lel al del Pou. Travessem el carrer de Jesús i entrem al carrer dels Màrtirs fins al carrer de Mar. Aquest darrer era el que enllaçava amb el camí de Mar (avui, passeig de la Unió), que no era més que un torrent ple de rocs, però que, com el seu nom indica, era la via natural per anar a la Platja. El seguim de pujada, deixant a la dreta un carreró i, a l'esquerra, un carrer sense sortida dedicat a Sant Joan. Al davant mateix hi ha un carrer molt curt, el dels Caiguts. Arribem a una plaça moderna, que havia estat ocupada per un edifici que era un cafè i una sala, regentada per Mariano Soler, de qui s'ha mantingut el nom per a batejar-la. Al davant, una altra casa d'indianos: cal Perico. I al seu costat, una masia: cal Rion, amb un vistós rellotge de sol.
Seguim pel carrer Principal cap amunt fins a la plaça de Catalunya, on acaba l'itinerari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada